divendres, 1 de juny del 2007

HOMILIA DG-FS-C-SANTÍSSIMA TRINITAT
EL CÀSTING DE DÉU (Jn 16,12-15)

Diuen que van convocar un càsting de Déu. Es van presentar molts candidats i un cop passades les dures proves de selecció van seleccionar tres aspirants per a la fase final: el Pare, el Fill i l’Esperit Sant.

El Pare va argumentar d’aquesta manera:
"Tothom sap que la primera i més important qualitat de Déu és la de ser creador. Quan preguntes a qualsevol sobre Déu el primer que et diu és que Déu és un Ésser suprem, creador, que governa misteriosament l’univers i que el sosté amb el seu braç poderós. Un Déu just i magnànim, que castiga fins la tercera generació, però que perdona fins a mil generacions. Un Déu que no vol la mort del pecador, sinó que es converteixi i que visqui. Un Pare amb entranyes de misericòrdia, lent per al càstig i ric en l’amor, amatent amb les seves criatures, i que no deixa de tenir un costat maternal. ¿Què més es pot demanar?"

El Fill va argumentar d’aquesta manera:
"¿Què queda d’un pare sense un Fill? Un fill t’obliga a deixar-te de punyetes, ja no ets el melic del món. Un Déu Pare pot quedar molt lluny i molt per sobre de les seves criatures. ¿Com sabrà què els passa per dins? ¿Com coneixerà de prop les seves alegries i els seus patiments? ¿De quina manera li afectarà la seva mort si ell no l’ha tastada mai? Un Déu així té el perill de sobrevolar la realitat sense trobar mai el terreny perfecte on plantar la seva tenda. Déu ha de plantar la seva tenda enmig dels homes si vol esdevenir realment el seu Pare. Déu s’ha de fer carn de la seva carn si vol tenir fills i no només servidors o adoradors."

L’Esperit Sant va argumentar d’aquesta manera:
"Està molt bé que Déu sigui Pare i que Déu sigui Fill, però ¿com pot arribar aquest Déu a habitar en el cor dels homes? Un Déu que no transformi els homes des de dins no deixa de ser un Déu tancat en ell mateix. ¿De quina manera aquest amor que es tenen el Pare i el Fill pot arribar a totes les seves criatures? ¿Com evitar que Pare i Fill es quedin embadalits l’un en l’altre, mentre la humanitat resta com un espectador passiu, mirant-s’ho des de fora i des de baix? Només l’Esperit Sant pot fer que aquest amor entre el Pare i el Fill surti enfora i s’escampi sobre tot allò que no és Déu. Només l’Esperit Sant pot escampar les llavors d’aquest amor per tota la creació. Només l’Esperit Sant pot regar després aquesta creació fecundada per la llavor divina a fi que doni fruit i el doni en abundància."

Un veredicte sorprenent
Tots tres tenien raó, tots tres havien presentat arguments molt poderosos i convincents, ¿com decidir un únic guanyador? ¿quin dels tres triar? Diuen que després d’una llarga i profunda deliberació, el jurat va arribar a un consens sorprenent, ja què mai s’havia donat el cas: van decidir de concedir el premi
ex-aequo als tres finalistes. Tres candidats i un sol premi, tres aspirants i un sol guanyador, tres persones i un sol Déu... Pare, Fill i Esperit Sant. Amen.

1 comentari:

Cris Ruano ha dit...

He trobat molt encertat aquest escrit, Marc!
Amb un toc d'humor expliques de forma molt entenedora el "tinglado" que es van muntar aquests tres.