dimarts, 11 de novembre del 2008

HA MORT EL ROCA



Ha mort el meu estimat amic i company.
No m'ha esperat.
Jo el volia tornar a abraçar i comentar en directe la bona ratxa del Barça.
Però no ha estat possible.
Tenia un càncer i Déu li ha volgut estalviar el patiment.

Roca, em pregunto si vas veure el 4 gols de l'Eto'o.
Va ser un bon homenatge pòstum.
Però tu m'has ficat a mi molts més gols que l'Eto'o.

Em vas ficar el gol de l'autenticitat, amb la teva patxoca carregada d'humanitat.
Em vas ficar el gol de la saviesa, amb la teva cultura de peus a terra.
Em vas ficar el gol de la tendresa, amb la teva entranyable simpatia.
Em vas deixar el gol de l'amistat, amb les converses i les bromes i la pitança.
Em vas ficar el gol de la humilitat, amb la teva disponibilitat absoluta i sense afectacions.
Em vas ficar el gol de la fe, amb la teva confiança fins al final.
I m'has ficat, per sota les cames, el gol de l'enyorança, amb aquest pes que deixa en el meu cor la teva absència.

Set a zero, Roca, quina pallissa!
M'has guanyat el partit i el cor, company de l'ànima.
Déu et beneeixi i t'acompanyi en aquest darrer viatge.
Que puguis rebre, sense biombos, la claror de la seva mirada.
Que contemplis, per fi, la veritat de tot i se t'ompli de llibres el cor.
Que Déu netegi tota la pols que duguis enganxada.
I que la joia de la festa eterna ompli aquest camp nou de riallades.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Marc,
Que maques les teves paraules.
Paraules per recordar-lo.
Paraules per consolar-nos.
Paraules d'amor.

Una abraçada ben forta.
Minerva.

Anònim ha dit...

"El teu poblé será el meu poblé i el teu Deu será el meu Deu"